_.png){kind=logo}
Aquests dies la música juga un paper molt important a les nostres vides, ajudant-nos a portar el confinament. La gaudim i seguim aprenent. Tot i que trobem a faltar, poder-nos mirar als ulls, una abraçada, un petó, un salut, un somriure... anem al nostre calaix dels records i pensem que és per nosaltres la Riborquestra.
Us deixem un testimoni, que ens omple el cor a tot l'equip, d'un membre de la Riborquestra, el Ton.
“La Riborquestra és per mi una festa d'emocions, tant si parlo des del meu rol d’instrumentista, com de membre de l'orquestra, com de mestre d'uns nens que hi formen part.
Com a instrumentista valoro la feina d’instrument que, amb paciència i constància, primer sent el grup com sona, individualment resol dubtes de partitura i de tècnica i això fa que et sentis acollit i important dins el conjunt orquestral.
Com a membre de l'orquestra vas sentint com sones en el conjunt durant els assajos parcials i generals. La sensació és brutal: sents l'harmonia i el conjunt i la peça va sortint. El més emocionant és veure com mainada que acaba de començar...ja pot tocar a l'orquestra! Quan no havíem de tocar els violins teen dels quals formo part, podies escoltar les altres veus i, quan ja tocàvem junts, entenies auditivament el fraseig musical, el joc entre veus, la barreja de famílies d'instruments... i sona bé, caram si sona!
Com a mestre de 6è, tinc 5 alumnes que van als assaigs del migdia (a alguns els havia de perseguir perquè no faltéssin, és part de la meva feina, alguns em feien suar la gota) i els cumplidors assistien puntualment a l'assaig del divendres tarda. Durant els assaigs generals, mirava de cua d'ull per veure tocar els meus alumnes i, a part del risc de dislocació, em venia sempre una emoció impagable: una barreja de satisfacció i de goig per formar part de la seva vida de diferent manera. Dels concerts no tinc paraules, només bones emocions i records.
És per això que la Riborquestra és per a mi un festival on es barreja emoció, educació i orgull de formar-hi part”.